Si, ho se, no soc pas com vosaltres,
es d’un altre pais que jo vinc,
i m’agrada no pas la guitarra,
sino el so de les flautes salvatges.
ES als dracs que llegeixo poemes,
a nuvols i cascades. No vaig
per salons, per estances, llegint
als vestits i a les jaquetes fosques.
Jo estimo com l’arab al desert
que s’atansa a la font i en beu l’aigua,
no pas com el cavaller d’un quadreque mira les estrelles i espera.
I no penso morir-me en un llit
entremig d’un metge i un notari,
prefereixo una escletxa salvatge
ben al fons d’un clot d’heures espesses.
Perque no vull entrar al paradis
dels protestants, pulcre i sense enigmes,
sino on el bandoler, el turmentat,
la pecadora cridaran: «Alca’t!»
Да, я знаю, я вам не пара,
Я пришел из иной страны,
И мне нравится не гитара,
А дикарский напев зурны.
Не по залам и по салонам
Темным платьям и пиджакам —
Я читаю стихи драконам,
Водопадам и облакам.
Я люблю — как араб в пустыне
Припадает к воде и пьет,
А не рыцарем на картине,
Что на звезды смотрит и ждет.
И умру я не на постели,
При нотариусе и враче,
А в какой-нибудь дикой щели,
Утонувшей в густом плюще,
Чтоб войти не во всем открытый,
Протестантский, прибранный рай,
А туда, где разбойник, мытарь
И блудница крикнут: вставай!