Estimo, amiga, aquests teus ulls
i el joc ardent que meravella
quan els mig alces, tot de cop,
i com llampec del cel dibuixes
un cercle amb llambregada breu.
Hi ha atraccions, però, més vives:
els ulls caiguts i entreaclucats
al punt fervent de la besada
i, les pestanyes traspunxant,
la flama del desig, obscura.
Люблю глаза твои, мой друг,
С игрой их пламенно-чудесной,
Когда их приподымешь вдруг
И, словно молнией небесной,
Окинешь бегло целый круг...
Но есть сильней очарованья:
Глаза, потупленные ниц
В минуты страстного лобзанья,
И сквозь опущенных ресниц
Угрюмый, тусклый огнь желанья.